Amb l'aparició de les discoteques, sorgirà un nou estil musical: la música Disco. Aquest nou estil es caracteritza per situar la secció rítmica en un paper absolutament protagonista, col·locant els canals de baix i bateria en un primer pla.
La música Disco és un bon exemple de música utilitària doncs, sense pretensions artístiques ni contraculturals, busca complir amb una funció molt concreta: estar al servei de la pista de ball.
En oposició al sistema de compositors i grups de rock, la música Disco està feta per productors i deejays (DJs), encarregats de crear un continu sonor mitjançant la programació de discos en un determinat ordre, que donarà lloc a la cultura dance que continua vigent avui en dia.
A finals dels 70, la música Disco es convertirà en el mainstream alternatiu al Rock.
Un dels retrats cinematogràfics que contribuirà a la consolidació d'imatges (look Tony Manero, el personatge principal) i hàbits propis de la cultura disco serà la pel·lícula Saturday Night Fever (John Badham, 1977). La BSO, a càrrec dels Bee Gees, serà la més venuda de la història del cinema occidental.
Un dels retrats cinematogràfics que contribuirà a la consolidació d'imatges (look Tony Manero, el personatge principal) i hàbits propis de la cultura disco serà la pel·lícula Saturday Night Fever (John Badham, 1977). La BSO, a càrrec dels Bee Gees, serà la més venuda de la història del cinema occidental.
Anem a sentir música!!
Staying Alive, Bee Gees (1977)
I Will Survive, Gloria Gaynor (1978)
YMCA, The Village People (1978)
Gimme! Gimme! Gimme!, ABBA (1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada