Geoffrey Royce Rojas, conegut artisticament com Prince Royce, és un cantant, compositor i productor discogràfic nord-americà. Des de molt jove es va interessar per la música i durant la seva adolescència va començar a escriure poesia en anglès i espanyol i a realitzar les seves primeres composicions musicals.Va debutar a inicis del 2010 amb el llançament del seu àlbum Prince Royce, en el qual es troben els seus senzills "Stand be my" i "Corazón sin Cara", que van aconseguir la primera posició a la llista Tropical Songs de Billboard. L'any 2012 va publicar el seu segon àlbum "Phase ll " i el 2013 va sortir a la venda el seu tercer treball d'estudi "Soy el mismo" sota el segell discogràfic Sony Music Latin.
Aquesta cançó m'agrada molt i l'artista és el meu preferit, espero que us agradi!
Macklemore té moltes cançons que parlen sobre la seva vida, sobretot que parlen de drogues com aquesta, ja que va estar bastant temps enganxat i va lluitar per sortir-ne, però va recaure. Va escriure aquesta cançó per confessar el que li havia passat. També va escriure Otherside, que explica el que passa quan prens drogues o beus, i ho explica amb un exemple real.
M'agrada Macklemore perquè parla molt de la seva infància i temes d'aquest tipus que el fan diferent.
La fórmula de l'èxit a la música industrial ve definida per una relació entre els acords que s'utilitzen com a base harmònica: I - V - VI - IV, tot i que els arranjaments, les melodies que cantem a sobre i la producció de les cançons en si siguin diferents. Aquesta estructura és molt utilitzada en l'actualitat (podríem parlar fins i tot d'un abús en la seva utilització). Avui m'agradaria deixar-vos en la companyia d'Aldo Narejos, músic i psicòleg que ha tingut la gran idea d'enregistrar uns vídeos (molt divertits, per cert) en els que ens explica d'una forma molt senzilla, clara i amena com funciona aquest engranatge que dóna lloc a grans èxits musicals de vendes. Si us agraden, podeu seguir-lo al seu canal de youtube!
Vocaloid és un software que permet fer cançons a gent que no disposa d'una bona veu o no té cantant. En aquest programa hi ha vàries veus, per exemple, la més popular és Hatsune Miku. La majoria de cançons són en japonès, però com els primers estudis es van fer a l'institut Pompeu Fabra de Barcelona disposem de: Bruno i Clara, que canten castellà; i Ona, que canta en català. M'agrada la música Vocaloid per què és feta pel públic i per al públic, i sempre pots trobar algun productor que faci cançons que a tu t'agradin. Pot ser al principi us sembla una mica estrany, però us recomano que escolteu alguna cançó.
La cançó que he escollit és d'un àlbum que va sortir l'1 de gener del 2014 i es diu Mekakucity Records. L'àlbum transmet una història d'uns nois que formen un grup i es dediquen a fer missions, ja que tenen superpoders. Aquest àlbum té novel·la (Kagerou Project), manga (Kagerou Days) i pròximament anime (Mekakucity Actors). El productor de la cançó és Shizen no Teki-P o Jin, i utilitza la veu IA. Espero que us sembli interessant.
El terme Rock Alternatiu sorgeix als anys 80 per descriure una nova manera de fer Rock, sense posar l'èmfasi en l'èxit o les vendes, que es desenvolupa dins d'un circuit underground, donant-se a conèixer a través del boca a boca i enregistrant els seus àlbums a discogràfiques independents. Per tant, no podem parlar d'un estil musical homogeni.
Tot i definir-se als seus inicis pel rebuig al mercantilisme, la indústria musical acabarà per situar molts d'aquests grups dins de l'òrbita comercial.
It's the End of the World as We Know It, R.E.M. (1987)
Losing My Religion, R.E.M. (1991)
Under the Bridge - Red Hot Chili Peppers (1991)
Basket Case - Green Day (1994)
Wonderwall - Oasis (1995)
Song 2 - Blur (1997)
El Grunge sorgeix a mitjans dels 80 a la ciutat de Seattle com a subgènere del Rock Alternatiu, recuperant les sonoritats del rock dur i del punk.
L'any 1991 fou clau per l'eclosió del grunge amb la publicació del Nevermind de Nirvana així com Ten de Pearl Jam i Badmotorfinger de Soundgarden. El seu èxit va provocar que les ràdios comercials comencessin a programar aquest tipus de música, a la vegada que les grans multinacionals discogràfiques, impacients per treure-li partit, van començar a contractar a grups alternatius.
Alive, Pearl Jam (1991)
Do the Evolution, Pearl Jam (1998)
Outshined, Soundgarden (1991)
Smells Like Teen Spirit, Nirvana (1991)
Come As You Are, Nirvana (1991)
MTV Concert acústic, Nirvana (18 de novembre de 1993) Aquí us deixo una llista de reproducció amb algunes de les cançons del concert. A youtube també podeu trobar vídeos dels assajos previs al concert.
Un terme que engloba diferents corrents musicals, i que sovint pot donar peu a confusions, és el de música independent. Generalment el relacionem amb aquells grups musicals que decideixen situar-se voluntàriament fora dels circuits més
comercials (dominats per les grans multinacionals) i que editen els seus
discos amb petites companyies discogràfiques independents, tot i que també pot ser utilitzat com a una altra estratègia de marketing per apropar-se a aquell públic que es vol situar fora dels grans èxits del mainstream.
Com ja sabeu, Mainstream és un neologisme d'origen anglès (corrent principal) que es fa servir per designar els treballs que compten amb grans mitjans per a la seva producció i comercialització, i que arriben amb gran facilitat al gran públic.
Artísticament es pot fer servir amb un matís despectiu, per caracteritzar obres de caràcter comercial i poc innovador. També es pot fer servir amb un to neutre, per designar les obres que pertanyen a artistes consagrats o a corrents artístics consolidats.
Als anys 80 són molts els artistes maisntream que podríem destacar, aquí en teniu una petita mostra!
Sultans Of Swing, Dire Straits (1978)
Born in the U.S.A., Bruce Springsteen (1984)
The Best, Tina Turner (1989)
Billie Jean, Michael Jakson (1982)
We Are The World, Michael Jackson i Lionel Richie (1985)
Les tendències musicals consolidades durant la dècada dels setanta continuaran desenvolupant-se, però a la vegada n'anirant sorgint de noves.
Els segells independents que havien aparegut amb el punk permetran l'aparició de grups amb pocs medis però amb idees fresques que s'agruparan dins de l'estil que anomenem New Wave (nova onada), que sorgirà al Regne Unit a finals dels setanta i tindrà un recolçament massiu de les ràdios i els segells independents.
Aquesta cançó es d'un Dj que personalment m'agrada moltíssim, Martin Garrix, amb l'acompanyament de Jay Hardway, que no és gaire conegut encara... La cançó és del 19 de novembre del 2013 i pertany a la marca discogràfica Spinnin Records. Aquesta discogràfica només produeix música electrònica dels millors Dj's del món...
Us deixo el nom de més cançons d'aquest Dj (Martin Garrix) per si us ha agradat i voleu conèixer millor la seva música.
Aquesta cançó ha estat molt coneguda. Cantada per Anthony Santos, més conegut com Romeo Santos, a qui li diuen també el rei de la bachata. Ell és un cantautor nord-americà d'ascendència dominic-portorriquenya. Va ser el líder, vocalista i principal compositor de l'agrupació de bachata Aventura. Com a membre d'Aventura, Santos ha estat una figura clau en la popularització de la bachata a nivell internacional, portant cançons al top de les llistes de Billboard Llatí i als Charts d'Europa . A l'abril de 2011, va anunciar la seva separació de l'agrupació per llançar-se com a solista.
Una cosa que pocs coneixeran és que, abans de formar Aventura, Romeo Santos cantava amb el seu cosí i dos amics en un grup anomenat els Tinellers (fent referència a la pronunciació de la paraula anglosaxona teenagers, que significa adolescents), agrupació formada per lenny i el propi Romeo a mitjans dels 90, amb la que van aconseguir treure un disc anomenat Trampa de Amor a finals dels 90. Els Tinellers va passar a anomenar Aventura .
Espero que us agradi, per la meva part val la pena escoltar-la. Una altra cançó que us recomano escoltar és Llévame Contigo.
La cançó que he escollit es diu I WANT OUT i és del grup alemany HELLOWEEN.
Aquest és un grup de Power Metal (un subestil del Heavy Metal) formada per l'Andi
Deris, en Michael Weikath, en Sascha Gerstner, en Markus Grosskopf i en Dani
Löble.
La cançó és del 1988 i pertany al disc Keeper of the Seven Keys part
2. El videoclip el van gravar a Navarra.
Trobo que és
una cançó molt energètica i sobretot m'agrada el tema del què parla, que és que
has de ser lliure i pensar i actuar pel teu propi peu.
Ell ESCOLLIT la cançó El Alphabeat de David Guetta (Disc jockey Frances de 46 anys Especialitzat en electropop i ball) de l'àlbum Res més que el ritme , de l'any 2012 És l'generi casa, ha Estat Escrita per David Guetta i Giorgio Tuinfort i produïda per Raw Negre.
L'ell ESCOLLIT perque un mi m'agrada Molt i em licitació a els Ànims Quan la va escortar.
Jo he escollit la cançó Counting Stars de OneRepublic, que pertany al seu tercer àlbum Native.
És una cançó que m’agrada
molt ja que té un bon ritme i la lletra, que és fàcil de memoritzar, fa que
la estiguis cantant sempre que la sents.
OneRepublic és un grup de pop rock estatunidenc nascut a Colorado. El grup
està format per Zach Filkins, Eddie Fisher, Drew Brown, Brent Kutzle i pel cantant
principal, Ryan Tedder. Counting Stars es va estrenar al 2013 i va ser una
cançó d’èxit internacional, sent així una de les més exitoses del grup.
OneRepublic té una pàgina web on podeu consultar tot el que vulgueu, com les
dates de les gires, etc http://onerepublic.com/
La cançó Stand By Meés una cançó original del cantant Ben E. King, del 1961. El cover que hem escollit el fa el cantant Prince Royce. És un cantant conegut per les seves bachatas. Aquesta cançó ve del seu primer disc, titulat Prince Royce. Va ser el primer single que va treure i rapidament va aconseguir la posició número 1 al ranking de Billboard.
Sempre ens ha agradat la cançó original, sobretot per la seva lletra, però el cover també ens agrada perquè te un ritme diferent, molt més alegre a l’hora de cantar i ballar.
La cançó que he excollit ha estat Adore You. El vídeo musical d'aquesta cançó va sortir el 26 de desembre del 2013, és del nou àlbum, Bangerz de la famosa cantant MileyCyrus. Miley te 21 anys, va néixer el 23 de novembre del 1992 a Nashville, Tennesse.
Vaig escollir aquesta cançóperquè la primera vegada que vaig veure el vídeojoestava al meu país, Republica Dominicana, de vacances i el vaig veure amb la meva cosina i ens va encantar a les dues i vam estar cantant-la dia rere dia juntes fins que jo vaig haver de tornar a Espanya. Aquesta cançó em porta moltíssims bons records i sincerament la lletra m'encanta, el vídeo potser el canviaria, peròdesprés tot m'encanta d'aquesta cançó.
He escollit aquesta cançó perquè crec que té molt de ritme i el cantant té molt d'estil. Com a mi m'encanta el reggae i aquesta cançó és d'un estil que prové del reggae, el dub, doncs per això l'he escollida.
El vídeo, encara que és una mica estrany, em fa molta gràcia també i m'agrada.
No em canso de veure'l i d'escoltar-la!
Aquesta cançó, al menys per a mi, és especial perquè m'aporta un missatge que entenc (la població contra el sistema establert).
La primera vegada que la vaig escoltar va ser al mòbil d'un amic i, en quant vaig saber el nom de la cançó.. a l'ordinador a escoltar-la sempre! És com la meva droga.
I això és tot, espero que us agradi tant com a mi!!!!!!!!
Boom Boom Pow ens ha semblat sempre un tema atractiu, mogut i modern. Al vídeo podem observar la presència de dos nois i una noia. També ens podem fixar que surt un nen ballant, que li dóna un toc tendre i jovenc. Aquest grup s'anomena Black Eyed Peas,tot i que actualment estan separats. Tenien temes divertits que van tenir força èxit als mitjans de comunicació, com per exemple I gotta feeling.
Aquesta cançó es diu The Big Bang de The Rock Mafia ft. Miley Cyrus, és una cançó que m'encanta, trobo que és molt realista i que s'adapta bastant en molts ambients.
És un single que va marcar bastant la meva amistat amb uns amics i per això he decidit que era l'adequada per a pujar-la al bloc.
No puc dir massa sobre els cantants però trobo que és una cançó bastant bona.
The Rock Mafia és un equip d'escriptors i de productors de cançons format per Tim James, Antonina Armato y Paul Palmer, que escriuen i produeixen un gran nombre de cançons top pop i rock a partir de la dècada de 2000. Com Miley, molts artistes han col·laborat amb ells.
Aquesta cançó es diu Honest i és del cantant Nayvadius Cash, més conegut pel seu nom artístic Future. Va néixer a Wilburn el 20 de novembre de 1983. És un cantant de hip hop nord-americàd'un barri de Atlanta.
A mi m'agrada molt aquesta cançó i sempre l'estic escoltant. Actualment és de les meves favorites i l'escolto fins i tot per fer esport.
No sé si coneixeu la cancó o al cantant però aquí us deixo el vídeo per què pogueu escoltar-la.
Aquesta és una cançó composta per Les Reed i Gordon Mills i interpretada pel cantant Tom Jones, tot i que es va oferir primer a Sandie Shaw. Va ser tocada per primera vegada l'11 de novembre de 1965 en els estudis Decca. El tema ha aparegut a moltes pel·lícules i sèries: El Príncep de Bel Air, Edward Scissorhand i Duck Dodgers.
Aquesta cançó la poso abans d'estudiar, perquè em relaxa molt i m'aconsegueixo concentrar.
Com cada any, els vostres companys de primer i segon del batxillerat escènic preparen un musical com a projecte final d'una de les matèries del curs. Enguany l'obra de teatre escollida és Nausica, del dramaturg català Joan Maragall. Però la seva versió serà una mica especial, doncs en ella s'incluiran números musicals de Songs For A New World, de Jason Robert Brown.
Amb
l'ajuda del professorat, els i les alumnes treballen en la creació d'un
espectacle en el qual les tasques queden repartides entre tot l'alumnat:
interpretació escènica, interpretació musical, escenografia, vestuari,
producció, comunicació...
El seu projecte es presentarà el dia 28 d'abril a l'auditori del CaixaForum de Barcelona. Us esperen a tots i totes!!! Si vols estar al dia de les seves notícies pots seguir-los al seu bloc o a Twitter (@MusicalNausica), Facebook i Instagram.
El videoclip que veureu a continuació fa una paròdia d'una cançó Pop estàndard, exemplificant la manipulació que sovint les grans multinacionals dedicades al món discogràfic exerceixen per tal d'oferir-nos allò que pensen que pot ser més comercial, en benefici dels seus propis interessos. Deixant de banda la qualitat musical i artística, sovint busquen la solució més rentable i això repercuteix directament en nosaltres doncs, ja sigui per desconeixement o manca de criteri, acabem escoltant aquella música que tenim més a l'abast i deixem de banda tot un ventall de possibilitats que requereixen una mica més d'implicació per tal de conèixer-les. En aquest cas, el vídeo ens mostra un grup format exclusivament per nois però podria referir-se perfectament a una formació femenina o a cantants solistes.
Un cop l'hàgiu vits, haureu de respondre a les preguntes que us proposo al dossier i després les comentarem a classe. A les vostres reflexions, que sempre han d'estar ben raonades i justificades, és molt important que intenteu deixar de banda les preferències i gustos personals de cadascú, doncs es tracta d'analitzar els recursos que s'utilitzen al món discogràfic i als mitjans de comunicació i no pas de comentar allò que ens agrada i allò que no. Cliqueu a l'enllaç per veure'l!!
Bastille
és un grup de música britànic format a Londres l’any 2010. El grup va
començar com un projecte en solitari del cantant i compositor Dan Smith, pero
al cap d’un temps va decidir formar un grup. Actualment Bastille està format
per: Dan Smith, Chris Wood, William Farquason i Kyle Simmons.
Of the
night és un mash up de dues cançons
d'èxit dels '90 de la dansa, el hit The Rhythm of the Night (de la banda italiana Corona, 1993) i el hit Rhythm Is a Dancer (del grup alemany Snap, 1992).
He
escollit aquesta cançó perquè em tranquil·litza i la seva lletra es pot interpretar
de diverses maneres, al gust de cadascú.
It's My Life és uns del primers singles de l'àlbum de la banda de Bon Jovi.
Va ser llançat el 23 de maig de 2000 després d'estar 5 anys sense tocar.
Ha estat el single més escoltat de la banda superant Always (1994) fent que a varis països sigui el nº1.
El videoclip tracta d'un noi, intentant veure un concert des de l'ordinador. Rep una trucada de la seva novia que hi és en el concert, surt de casa cap al concert i en el camí li passen coses fins que arriba. És una cançó amb molt ritme i el seu rif m'agrada.
Com ja hem parlat a classe, el mashup és una tècnica de producció que consisteix en mesclar dues peces musicals diferents i els seus videoclips creant-ne una de nova. Tant a Videoclipia com a Wax Audio (cliqueu als enllaços!) podeu trobar exemples d'aquesta tècnica. Aquí us en deixo un que barreja Another Brick In The Wall de Pink Floyd i Staying Alive dels Bee Gees (realitzat per Wax Audio).
Coneixeu més mashups? Comenteu i compartiu-los amb nosaltres!!
Aquest grup procedeix de Londres, es va crear el 2003 el 5 d'agost, però no va arribar a la fama fins al 2004. El seu estil és pop rock i actualment segueixen junts composant noves cançons. Aquesta cançó és de l'àlbum Radio Active que va sortir al 2008. La lletra de la cançó parla sobre que a la gent no l'importa el que diu la cançó, que només serà una cançó més de la ràdio.
He elegit aquesta cançó perquè coincideixo amb el que diu la lletra i perquè l'estil de la seva música és el que escolto sovint perquè m'aixeca l'ànim.
Paul Van Haver, va néixer a Brussel·les el 12 de març del 1985. És un cantant, compositor i productor belga conegut com Stromae. El seu estil musical és l'electrònica i el hip-hop. Va saltar a la fama internacional amb la cançó Alors on danse.
Explicació:
He escollit aquesta cançó perquè m'agrada molt el ritme i perquè m'ha agradat el tema de què parla: l'amor cap a un pare del seu fill. També m'ha agradat l'estil diferent del videoclip.