LA MÚSICA ELECTRÒNICA DE BALL

La utilització de la tecnologia a la música no és exclusiva de les corrents urbanes sinó que ha estat present a les avantguardes artístiques musicals del segle XX. Els seus experiments sonors van portar a la introducció de l'electrònica al terreny de la música popular, sobretot a partir de la dècada dels 80.

La principal característica de la música electrònica és l'ús de les màquines com a instruments generadors d'una nova matèria sonora, ampliant el concepte tradicional de música mitjançant la incorporació del soroll i de sons ambientals així com creant nous son que no existeixen en un pla real. A més, dóna noves possibilitats de treball al creador.
D'altra banda, el ritme passa a un primer pla, ocupant el lloc privilegiat que fins llavors havia tingut la melodia.

La música electrònica té una gran varietat de subestils (en podeu fer un tastet en el següent enllaç: http://techno.org/electronic-music-guide/), però les dues principals corrents són el House, sorgit a New York i Chicago, i el Techno, amb Detroit com a epicentre.

El Techno, amb ritmes trencats i més ràpid que el House, integra la melodia dins les seqüències rítmiques i té un component experimental més marcat. El House, en canvi, dóna molta importància al component melòdic i destaca en el seu ideari l'hedonisme i la passió pel ball.
Native Instruments

Jeff Mills

Weapon Of Choice, Fatboy Slim 

Hey Boy, Hey Girl, The Chemical Brothers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada