Nova Orleans és una ciutat clau pel naixement del Jazz. Amb l'abolició de l'esclavitud el 1865, molts afroamericans es traslladen a les ciutats per treballar-hi. La ciutat de Nova Orleans era el principal port del riu Mississippi i la casa de molts ex esclaus. A més, la vida musical de la ciutat era molt rica, amb les marching bands o street parades (desfilades pel carrer durant el mardi grass, casaments, enterraments...), els riverboats (vaixells de vapor que ajudaran a difondre el Jazz als estats del nord) i les festes que es realitzaven cada setmana al Congo Square. El barri negre de la ciutat, Storyville, també serà fonamental pel desenvolupament del Jazz.
ESTIL NOVA ORLEANS, DIXIELAND o DIXIE (1910-1935)
L'estil Nova Orleans s'interpretava en bandes d'entre 6 i 9 músics aproximadament que improvisaven sobre temes populars provinents del ragtime, el blues i les marxes. S'organitzaven en dues seccions: la secció melòdica (formada per trompeta, clarinet i trombó), l'encarregada d'improvisar col·lectivament en forma de call and response, i la secció rítmica (tuba o contrabaix, banjo o guitarra, bombo i plateret).
L'estil Dixieland (o Dixie) era l'imitació que en feien els blancs de l'estil Nova Orleans.
Just Gone, King Oliver & Creole Jazz Band
ESTIL CHICAGO (1920-1930)
L'estil Chicago es desenvolupa amb l'emigració de la població cap als estats del nord i deriva de l'estil Nova Orleans. Es caracteritza per la improvisació individual (en la que destaquen els solistes per sobre del conjunt), per l'accentuació dels temps febles i per afegir el saxo a la secció melòdica i el piano i la bateria a la secció rítmica.
Aquesta serà l'època dels grans solistes, com Louis Amstrong (trompeta i veu) i Duke Ellington (piano).
When the Saints go marching in, Louis Amstrong
I'll Be Glad when You're Dead You Rascal, You, Bettie Boop / Louis Armstrong
SWING (1930-1945)
A principis dels anys 30 Amèrica pateix una forta crisi econòmica que portarà a una segona gran migració, en aquesta ocasió cap a Nova York, on la població afroamericana s'instal·larà al barri de Harlem. Sorgirà el Swing, un nou estil ballable i lleuger que ajudarà a la població a entretenir-se i oblidar-se dels seus problemes.
El Swing l'interpreten les Big Bands, orquestres d'uns quinze músics, i necessitarà de la figura de l'arranjador.
Take the A train, Duke Ellington
Sing, sing, sing, Benny Goodman Orchestra
It don't mean a thing, Duke Ellington
El Be Bop va ser la primera gran revolució estilística que va viure el Jazz.
Els músics, que improvisaven a les anomenades jam sessions, s'agrupen en combos (generalment trompeta o saxo, piano, bateira i baix o contrabaix). La música, molt més complexa en quant a les progressions harmòniques i a les melodies (l'interval de cinquena disminuïda caracteritzarà l'estil), serà interpretada a gran velocitat i requerirà d'una gran habilitat tècnica dels intèrprets. D'altra banda, la bateria es convertirà en un instrument autònom dins del conjunt, d'aquí que la música Be Bop no serà pròpiament ballable.
Charlie Parker i Coleman Hawkins
Hot House, Charlie Parker i Dizzy Gillespie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada